8. Mites l’entorn l’experimentació

 

Un dels mites lligats a l’experimentació sol ser la necessitat de material “ científic”: estris específics, laboratori.... Però l’experimentació a educació infantil i primària no requereix de grans muntatges especials. El material quotidià permet amb facilitat acostar-se a la majoria de fets, i el seu ús fins i tot dóna més sentit a les accions realitzades, fa més fàcil la generalització de les experiències i no contribueix a l’aura mítica d’inaccessibilitat amb què de vegades es disfressa el món científic. Evidentment que l’existència de  material preparat i estructurat ens estalviarà feina i maldecaps, però ni el tenir aquest material soluciona l’ensenyament de les ciències ( perquè hem de saber què fer-ne ! ) ni el no tenir-lo ha de ser excusa per no experimentar a l’aula.

Un altre mite popular i acadèmic envers la ciència és el de l’absolut. Des d’una visió no dogmàtica de les ciències, la visió actual, totes les teories són provisionals, essent els únics resultats definitius precisament els que les refuten. Això, que és reconegut com a cert a nivell científic, més ho hauria de ser a l’aula, on no s’ha de pretendre obtenir “EL RESULTAT”, perfecte i definitiu, que ens solucioni per sempre més el coneixement sobre el tema en concret, sinó anar avançant a cops d’hipòtesi fallides cap a noves descobertes, les que en aquell moment, amb el nivell de desenvolupament dels nostres nens i nenes, amb les dades i els coneixements de que disposem, ens són útils per a explicar els fenòmens.

Per últim, canviar les representacions i models dels nens i nenes no és fàcil. Pot semblar senzill, pot donar la impressió que després d’una explicació i una petita demostració recorden el que hem dit i són capaços de resoldre una fitxa amb correcció, però si aprofundim, els deixem parlar o intentem que apliquin els nous coneixements, molt probablement es tornaran a referir i basar en les seves concepcions inicials. Destruir la pròpia manera de pensar per reconstruir-ne una altra necessita de moltes evidències, arguments, raonaments i visions des de diferents angles.  És un treball costós, però cal fer-lo. En altre cas, ens quedarem amb la retenció temporal i efímera de noms i curiositats, però no haurem avançat en la comprensió del món que ens envolta.

 

   L'emoció, motor de l'aprenentatge


I per aprendre, una activitat altament gratificant, hem d’aconseguir crear l’ambient emocionant propi d’una tasca tan naturalment estimulant, un ambient que ens permeti viure moments apassionants al voltant del coneixement a partir d’objectius compartits entre els integrants de l’aula, de les descobertes que podem comunicar als companys, de les idees que ens van sorgint en tot el procés d’aprendre... , i això ens proveirà de motivacions reals més enllà de les motivacions anecdòtiques.

La utilització d’elements externs – dibuixos atractius, colors bonics, ús esporàdic d’elements de  la realitat, “ens ho passarem molt bé !” - per aconseguir l’atenció inicial dels nens i portar-los a una activitat d’aprenentatge que no ha sorgit d’ells i en la qual no hi han estat implicats en cap moment, està basada en una falsa motivació de duració limitada a l’efecte sorpresa. Promoure una participació real dels nens i nenes en el propi aprenentatge i en la dinàmica de la classe, de manera que la mateixa vida de grup marqui l’evolució de les activitats, substituirà aquesta motivació anecdòtica per una motivació interna sorgida dels mateixos interessos dels nens i nenes que conformen el grup, una motivació prou potent per a mantenir viu l’interès en el projecte a realitzar.

Res a veure amb la repetició, la rutina, l’avorriment... Però tampoc amb la simple satisfacció immediata i fugissera del gust del moment, sinó que inclou l’esforç conseqüent i necessari per a mantenir els compromisos que es van prenent. La idea no és fer les ciències – o les matemàtiques, o cap altra parcel.lació artificial de la  realitat -  divertides, sinó donar-los significativitat i rellevància.

 

Així, la intenció és treballar per convertir l'aula en un espai de recerca, on l'acció educativa es basa en el respecte i el diàleg.

Talment com en el joc de la baldufa, on a partir d’un primer impuls inicial es genera una dinàmica pròpia de la que participen tots els components de la baldufa, des de la punta de fusta del mig sobre la qual dóna voltes fins a cada una de les partícules de la massa de fusta, per dirigir-se cap a un destí compartit de resultat final més o menys incert i imprevisible, però fent un camí de gran satisfacció i riquesa per tot els que el viuen.

Com en el joc real, inevitablement sortiran jugades bones i no tan bones, processos que no avancen, rutes que es desvien de la intenció inicia.... però jugant amb habilitat, es poden marcar nombroses bones tirades, al temps que vivim molts moments apassionants.

És la ciència dels 0 al 6 anys: viva, propera, participativa, sense limitacions artificials alhora que sense imposicions absurdes provinents del món dels adults,  que ens permet pensar com són les coses que veiem, imaginar com són les que no veiem, anticipar situacions no viscudes,  repensar, interpretar,...

La ciència d’infantil és tot el món, un món ple de misteris atraients, el mateix món que fascina la humanitat des de sempre de la mateixa manera que ens fascina avui a nosaltres, un món que redescobrim a partir dels referents culturals que ens ofereix la nostra societat, un món del qual també l’escola en forma part indestriable i que també l’escola contribueix a construir.

 

 

   Activitat 8


El curs ha arribat al seu final,  amb la consciència que això ha estat només un tast petitíssim del que es pot treballar experimentalment, i que requereix necessàriament de continuar en l’ampliació de coneixements. 

L’últim esforç que et demanem és una reflexió sobre com ha anat el curs.  Quins aspectes t’han interessat més, quins has trobat a faltar, alguna activitat mal enfocada, particularment pesada, idees que tinguis, opinions, propostes de millora... T’agrairem totes les aportacions que puguis fer, de cara a poder modificar el curs en posteriors edicions.

Envieu la vostra valoració al Fòrum Experimentació apartat Valoració del curs.

Espero que, com a professionals de l’ensenyament amb interessos comuns,  puguem continuar en contacte, compartint dubtes, troballes i reflexions que ens ajudin a continuar avançant en aquest camp tan complex de l’educació.
 

Tornar