5. Temps, material, ...


Aquesta nena de l'EEI El pit roig de Sant Antoni de Vilamajor, va passar insistentment diverses estones a l’hora d’esbarjo intentant omplir les dues ampolles a la vegada. Quan aconseguia tenir-ne una de plena, girava el conjunt per omplir l’altra i se li abocava tot l’aigua.

Què fàcil hagués estat per la seva mestra explicar-li que omplint i tapant no tindria cap problema !. Però, de què hagués servit ? Què hagués aportat negar-li la necessitat de comprovar reiteradament que en girar l’ampolla es vessa l’aigua ? Quina pressa tenim ? 

Trobareu unes reflexions al voltant del tema a l’article De pressa, de pressa, a Fem ciència.

I és que donar temps és molt important.

Temps per a prendre contacte amb aquesta realitat que ens envolta, temps per sortir, per jugar a l’exterior, per passejar, per recollir tresors, per gaudir  de la companyia, per contemplar, ....

Temps per a deixar que aquesta realitat també penetri dins l’aula, ens provoqui, ens interpel·li, ens faci pensar....Temps per a convertir l’ escola infantil en un ambient de coneixement, que prepara els espais en relació amb les diverses activitats, amb diversitat i riquesa de materials per encoratjar i estimular el comportament dels infants ( Giovannini, 2004 )

Temps per a la provocació. Per fer aparèixer a la cuineta pomes, taronges i codonys de debó substituint les inevitablement omnipresents fruites de plàstic, per penjar objectes brillants que reflecteixin la llum del sol i capturin la mirada dels infants, per sorprendre omplint de material ben pesant algunes de la capses habitualment buides de la botiga, per tapar el tub fins ara destapat en les safates de farina, ....

Temps per provar i pensar i tornar a provar i repensar, per repetir tantes vegades com calgui, però no des de l’absurd de la repetició obligatòria i controlada externament sinó des de la repetició volguda i personal que cerca fer noves comprovacions o trobar nous matisos.

Temps indispensable perquè els diàlegs no els estableix ningú per un altre i per tant, cal deixar canals oberts a l’oportunitat, de manera que cadascú pugui trobar el seu moment. Decidir que 20-25 nens i nenes experimentaran amb la xocolata ara i aquí, en aquest espai i en aquest temps determinat, és una pretensió absurda. Experimentar és un procés personal, i si acabem forçant que tothom faci el mateix des de la imposició ( tu també, au vine ! – mentre li agafem les mans per a què subjecti i faci el moviment amb la xeringa ) impedirem qualsevol mena de diàleg amb l’entorn. Perquè el diàleg és obert, imprevisible i requereix de la participació activa i voluntària d’ambdues parts.

Temps per a intentar representar amb paraules o amb qualsevol altra tipus de llenguatge les idees que es van estructurant.

Un temps recurrent que cal donar generosament perquè som persones diverses que tenim pensaments diversos i ritmes i maneres de fer diferents. Perquè hi ha qui en té prou amb un pessic i qui necessita tot el pa i més, hi ha qui troba interrogants tot sol i qui necessita sentir-se acollida en un grupet, hi ha qui té fins i tot massa decisió mentre d’altres no gosarien mai...

Un temps que per les mestres és un temps actiu que hem de procurar prou suggerent. No es tracta de temps per creuar-nos de braços i esperar sense més sinó per observar, per intentar entendre el fer incansable dels infants, per inventar nous reptes, per crear oportunitats que no obligacions....

I el material !

És important escollir amb cura el material pensant en què volem afavorir que es plantegin els nens i nenes.

 

 

 

 

 

 

A la primera safata s’hi recullen materials que deixen petjades, amb la intenció de provocar que els nens i nenes s'adonin d'aquesta qualitat dels materials en relació  a la farina, però  les accions dels nens poden seguir aquesta idea o prendre d’altres camins. A la segona safata, tots els materials són contenidors per omplir i buidar, només que s’ha tingut cura que sigui de diferents materials naturals: carbasses, coco, taronges, pinya. En cap cas està predeterminat el que poden fer o no els nens i nenes. El que es presenta és un suggeriment, no una obligació.

I l’estètica també és important. Escollir el material amb cura per tal que sigui atractiu, tenir clara la finalitat i aturar-se a pensar-ne la disposició són factors essencials per aconseguir afavorir uns aspectes o altres del fer posterior dels nens i nenes.

Trobaràs alguns exemples de la importància d'escollir el material intencionadament en els enllaços següents:

 

 

   Activitat 5

Recull o inventa material pensat per a treballar algun aspecte concret. Si pots, fes-ne una foto.

Envia la relació escrita i la justificació de per quines raons has escollit cada un dels materials al Fòrum Experimentació apartat 5_ Temps, material ... Si tens la foto, envia la imatge també com com a document adjunt.

 


Tornar