4. Experimentar a partir d'un repte

 

La plastilina sura ? Aquestes dues boles aparentment idèntiques però que es comporten diferents són una provocació, un repte. Un repte sobre el què pensar però que també necessàriament comporta que puguem manipular amb la plastilina per intentar reproduir aquest resultat xocant. Com ho han fet ?

La idea de l’experimentació a partir d’un repte pretén obligar a plantejar-se idees al voltant d’algun concepte científic ( en aquest cas la flotabilitat ) a partir de la manipulació de la realitat. El repte provoca i la recerca de la seva resolució deixa oberta la porta  a iniciatives diferents que cal anar provant i comprovant.

Així, mentre intentem resoldre el problema de les dues boles de plastilina, ens estem plantejant qüestions al voltant de la flotabilitat. En definitiva tenim al davant 2 cossos d’un mateix volum, però per força doncs, de diferent pes. I posem en joc elements clau parlant de flotabilitat: el pes en relació al volum, és a dir, la densitat.

Ens calen propostes provocadores, que ens ajuden a qüestionar amb mirada inquieta les situacions més quotidianes, amb usos creatius dels materials més habituals.


Les persones adultes també experimentem

Iguals però diferents. Una curiositat com a punt de partida, aquest cop adreçat a vosaltres, persones adultes. Veure aquestes dues  ampolles, plenes en la mateixa mesura de líquids aparentment iguals, però que evidentment pesen diferent, tal com llegim en la balança, és una provocació a pensar.

I comencem amb el reconeixement del problema, amb un  “com pot ser?” que ens porta a capbussar-nos en les nostres experiències anteriors i cercar tot allò que intuïm que té algun lligam amb el repte plantejat. I el que fem és, en paraules pedagògiques,  provocar l’emergència dels coneixements previs. Un seguit de sabers que nosaltres, persones adultes, concretem en paraules:
_ Podria ser aigua amb sal, que fa augmentar la densitat i per tant, a igual volum, pesaria més ...
_ Però nosaltres surem més al mar....
_ I si fos aigua amb gas ?
_ Potser les bombolles farien que pesés menys !  
_ O aigua destil.lada, sense impureses de cap tipus, per tant també pesaria menys...
_ I sabó transparent, deu pesar igual, més o menys que l’aigua ?
_...

Uns coneixements previs molt més rics que els que s’aconsegueixen en una sessió descontextualitzada a partir d’un “què sabem de ... “ a seques que ha de trobar resposta en aquell determinat moment perquè així ho demana la mestra. Uns coneixements previs que no cal transcriure en graelles en forma de dades pretesament objectives... que acabin abandonades en un calaix i sense tenir cap incidència en el plantejament posterior de la intervenció. Uns coneixements previs que ens convé fer aflorar per tal que les alumnes tinguin al cap tot allò que pensen, senten o imaginen i ho puguin fer servir des dels inicis per a l’intercanvi i el canvi ( de les maneres de pensar ).

I ara que ja tenim moltes idees, les hipòtesi del llenguatge pedagògic, que es van succeint sense ordre i es van reformulant dinàmicament mentre anem pensant i compartint, ens cal començar a contrastar amb la realitat. Necessitem una mesura comparable i començar a provar què passa si...

I provant i comparant, se’ns acumulen al davant els gots plens de líquids transparents... i arriba un punt que amb tantes proves, fins i tot nosaltres, persones adultes, ens perdem. Ara sí que és evident que necessitem una manera de fer que ens permeti mantenir la direcció clara. Ens cal consensuar un procediment, un protocol: posem etiquetes i noms a cada got ? com recollim el que ens ha passat a cada comparació ? apuntem les comparacions que volem fer abans de començar per ordenar-nos les idees ? Una discussió necessària i a la que cal dedicar-hi també tot el temps que calgui, perquè replantejar-se quin era l’objectiu i per què estem fent tot allò és important i imprescindible i trobar la manera de recordar totes les deduccions que anem fent, és fonamental. Si ens emboliquem i acabem actuant per actuar, sense cap finalitat, perdem de vista l’experimentació per a donar pas a una manipulació sense intenció.

I us podria semblar que els nens i nenes de les primeres edats amb la simple manipulació en tenen prou.... rotundament no és així. Nens i nenes intervenen en la realitat amb una finalitat al cap des de ben petits: finalitats no explícites, no traduïdes a paraules, potser sense massa continuïtat, però amb finalitat. Per tant, a l’escola no n’hi ha prou amb buscar materials per tocar sense més, cal proposar situacions que afavoreixin el donar sentit a aquesta manipulació fins a convertir-la també en tasca cognitiva.

I, tornant al nostre exemple, necessitem temps per superar els moments de desànim, en què sembla que és impossible treure l’entrellat de l’enigma, en què se’ns acaben els camins de recerca iniciats i encara no hem descobert cap possible solució. Temps per a deixar reposar les idees i poder-hi tornar de nou l’endemà, amb el pensament fresc, recuperant allò que tenim clar o valorant noves informacions, qui sap si obtingudes en comentar-ho a la família, tot mirant algun llibre o fent proves a la cuina de casa.

I necessitem també companys que enriqueixin les nostres idees, que trobin noves vies per encetar, que ens aportin l’alegria i el bon humor inherents a una situació d’aprenentatge, companyes amb qui puguem compartir emocions però potser també  frustracions.

Perquè el procés de recerca no és una experiència “divertida”, que es plantegi com a finalitat passar-ho bé a cada moment o fer només allò que és poc costós. Ben al contrari, és una experiència de vegades dura que s’alimenta de la força interna que ens mou a treballar persistentment en la recerca de les solucions i que ens permet superar les adversitats que hem d’anar afrontant. Res a veure amb la diversió banal, molt a veure amb les ganes de saber, l’excitació, l’entusiasme.

Perquè si l’emoció de buscar una solució és un motor importantíssim per mantenir l’esforç en la tasca iniciada, l’emoció de resoldre el repte, i totes les que heu viscut la situació la reconeixereu d’immediat, es converteix en un moment d’una gratificació extraordinària. Una satisfacció que no es pot obtenir si  trobem la resposta massa ràpid o bé si ens arriba des de fora sense implicació.

Tenir la resposta mata absolutament l’interès. Si podem saber el contingut de les ampolles destapant i olorant ( les del nostre exemple estaven precintades intencionadament ), desapareix l’interès per provar, per descobrir, per corroborar o rebutjar les diverses hipòtesi que poden anar sorgint. Ja no hi ha repte  a afrontar, ja no calen camins de recerca.

I en canvi, ens interessen enormement aquests camins de recerca.  Perquè, al marge d’aconseguir la solució, mentre s’explora amb els materials es plantegen aprenentatges de gran interès: qualitats perceptives en materials semblants però que són diferents ( i l’esforç per intentar explicar amb paraules allò que captem amb els sentits ), diferenciació pes - volum, comparació de densitats, l’ús de la balança, les estratègies de comparació dos a dos per a ordenar una col·lecció, l’exposició d’idees i l’ argumentació, la presa de decisions compartides sobre com procedirem i com recordarem allò què anem fent... I tot des de la participació més intensa ( en un grup petit totes les veus es poden sentir ), amb la necessitat d’entendre’ns amb els altres i amb l’alegria que dóna sentir-se bé prenent part d’un procés gratificant, l’aprenentatge.

 

De propostes d’experimentació a partir de consignes o activitats en podem trobar moltes de recollides en llibres ( veure bibliografia ) que ens poden donar moltes idees per adaptar-se a les nostres necessitats en cada moment. Només cal estar alerta de no acabar essent nosaltres els que ens adaptem a les propostes dels llibres i ens en convertim en esclaus !

 

Trobareu experiències interessants en aquestes adreces:

     http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/intercanvi/rampes/rampes.htm

     http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/intercanvi/pendols/pendols.htm

     http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/intercanvi/bombolles/bombolles.htm

     http://www.xtec.cat/~mpedreir/escola/casa/casa.htm

    http://www.xtec.cat/~mpedreir/escola/aire/aire.htm

 

     Visiteu també les experiències sobre experimentació dirigida de participants en edicions anteriors del curs, que podeu consultar a partir d'aquesta taula.

 

Experiències de les participants

Flotabilitat

Mireia Roca

El sol i les ombres I

Mireia Roca
El sol i les ombres II Mireia Roca
El vent: diferents maneres d'experimentar Aina Cardona

 

Naturalment, esteu convidades i convidats a participar amb les vostres experiències

 

   Activitat 4


Pensa en algun concepte científic concret i proposa una activitat pensada per a crear algun conflicte en els infants. Intenta trencar amb l’esquema " tenim això - fem això - mirem que passa " i buscar un repte que provoqui l’acció dels infants sobre allò que us plantegeu.

Trobaràs alguns exemples en els enllaços següents:

Envia la teva proposta al Fòrum Experimentació apartat 4_ Experimentar a partir d'un repte

  Tornar